22/07/2010
11/07/2010
La conclusió independentista
Escrit per Joan Safont el 11.7.10
1 comentaris
Etiquetes
Política catalana
04/07/2010
Una reacció política i simbòlica (Article publicat a El Matí Digital)
Escrit per Joan Safont el 4.7.10
27/06/2010
Un any (Article publicat a Valors)
Fa un any vaig deixar la feina que feina d’advocat, l’anar i venir i l’intent de resoldre problemes d’uns clients que exigien sempre solucions per abans d’ahir. En un principi era una carrera que m’agradava i he de dir que vaig trobar el plaer en l’exercici del dret. Fins i tot, l’estímul constant, la recerca d’una sortida imaginativa als casos i la necessitat d’interpretar a conveniència les lleis les veia com el meu futur immediat i remot. No obstant, un avís de salut em va fer deixar i enviar, gairebé, al botavant l’experiència del dret. Cal dir que aquest sal al buit sense xarxa, en principi no tenia una sortida clara. No sabia que podria fer l’endemà de la decisió. Era evident, m’agrada escriure i l’afició periodística que havia començat fa 8 anys a l’enyorat “Full de Mataró” – precedent d’aquesta revista – no havia minvat, ans al contrari creia – en somnis - que aquest podria ser el meu futur. No obstant no em creia tan arrogant com per creure que l’endemà de prendre la decisió de deixar de banda el dret, em farien reporter, periodista, cap de redacció, director d’un diari...! Poc a poc i bona lletra, em vaig apuntar a un màster de periodisme. Al principi tenia por. Creia que els meus companys serien tots periodistes experimentats i jo un ingenu “parvenu”. Ara ja he acabat el màster, he conegut un munt de professors i professionals i estic treballant en el món del documental de televisió. Déu n’hi do! Un any de canvi, que ha passat ràpid però que tan sols ha tingut els dotze mesos de rigor i on he passat de l’americana i corbata, del codi civil i els escrits dirigits a jutges, als guions, a les entrevistes i a la recerca d’informació, prenent-me el canvi, el risc, el somni i la incertesa com el plaer que són.
Escrit per Joan Safont el 27.6.10
3
comentaris
Etiquetes
Plaers de ma vida (Valors)
18/06/2010
Tancament de Caixa (Publicat a Matarónoticies.cat)
Segons sembla a nivell de Conselleria d’Economia hi ha hagut força reticències a aquesta integració – que allunya el centre de decisió d’una entitat del país i empetiteix el poder de la Caixa a nivell espanyol – però a Mataró s’ha seguit amb resignació i passivitat.
Potser un futur sense una entitat singular amb el seu centre de decisió a Mataró, diluïda en un magma madrilenyo-castellà tan llunyà, és símptoma d’un cofoisme, una manca d’ambició i un perill, en definitiva, d’evaporació en un garbuix informe que amenaça la nostra ciutat. De moment, el tancament – més o menys metafòric de la nostra caixa – no augura res de bo.
Escrit per Joan Safont el 18.6.10
1 comentaris
Etiquetes
Mataró
15/06/2010
Anar a "marc" (Article publicat a Valors)
En el moment d’escriure aquest article encara no hi he anat. Potser hi aniré quan faci més dia que tinc calor, o quan pugui creure que l’aigua no és gelada. Però ja n’hi ha molts que hi han baixat. Segur que en d’altres pobles ja reben cues de visitants de diumenge, i alguns delaten amb la seva morenor, força estona torrant-se al sol. Però jo encara no he anat a “marc”, dit a la manera de Mataró, pronunciant una c després l’erra de mar. I no en diem anar a la platja o anar a banyar-nos. Ens referim al mar. Perquè una platja sense mar no seria res tan diferent de asseure’s a prendre el sol a una clariana o una plana d’una vall.
La platja té quelcom d’especial. I sobretot per aquells que hi hem nascut a prop. Sabem que hi és. Ens agrada pregonar la sort que tenim de viure al seu costat, però sovint o no li fem cap cas o no hi anem mai. Si hi anem, però, ho fem de forma displicent, aparentant rutina i allunyant-nos desdenyosament del visitant ocasional, pel qui baixar a la platja és motiu de festa.
Desitgem el sol, però no hi anem si es veu un núvol a l’horitzó. Som exigents, i de seguida perdem l’alegria d’anar-hi amb els amics, en colla, fent xivarri i jugant a l’aigua a fer el mil homes. No se’ns acudiria anar-hi a ple sol, ni posar la tovallola arran d’un ramat de criatures. Tot i els inconvenients i el fals disgust que en pot provocar, a la gent de prop del mar ens agrada acostar-nos-hi: passejar arran d’aigua, deixar que el sol ens cremi, aguantar tota la força de la calor fins que no podem més i ens submergim a l’aigua, per alliberar-nos...
I ara, quan hi anem, tot just quan comença l’estiu, busquem horaris estranys, llocs arrecerats i lectures darrere les que amagar-nos, com si volguéssim aparentar que el plaer d’anar a “marc”, d’anar al mar, no el vivim i el sentit, no el necessitem com un plaer.
Escrit per Joan Safont el 15.6.10
0
comentaris
Etiquetes
Plaers de ma vida (Valors)
12/06/2010
Diumenge votaré a Agustí Benedito
Escrit per Joan Safont el 12.6.10
2
comentaris
Etiquetes
Barça




