Avui ens hem llevat amb la notícia que Enric Marco, president fins al moment de l'Amical Mathausen, no havía estat mai a Flossenbürg ni a cap altre camp de concentració. Havia creat una biografia paral·lela que l'ajudés a projectar les seves idees antifeixistes. Ha estat un situació d'escàndol i estupor. Jo mateix que havia estat a la conferència que oferí en motiu del Memorial Companys i on mentida ja era fins i tot el títol (Deportat 6448: un català als camps nazis), que m'havia emocionat amb les seves vivències suposadament viscudes, i que li havia dedicat un post dins d'aquest bloc, m'he quedat de pedra. Perquè algú pot mentir, amb un fet tant tràgic com l'Holocaust i el terror nazi, per esdevenir un supervivent del més gran dels crims?
Ha estat una decepció, com enfadar-se amb algú que ha traït la teva confiança en un tema que estàs segur que mai t'enrredarà. Ha estat com un gerro d'aigua freda i un motiu per desanirmar-te. En qui podem creure amb tota certesa?
De res serveixen les excuses o les explicacions, Marco ha danyat, en el seu afany de lluitar per ella, a la Memòria Història, i deixeu-me-la posar en majúscules.
No obstant, per sobre d'això, recordem l'horror del nazisme, del feixisme, el patiment dels deportats, l'horror dels havien estat condemnats a la denigració i a la desaparició de la seva dignitat, de la seva vida, de la seva llibertat... Perquè com deia avui mateix, i referint-se al cas, en Josep Maria Terricabras, Enric Marco és un mentider que deia la veritat. La veritat és Mathausen, Rabensbruck, Ausvitch, Gëssen, Datxau,...
Escrits
