Andersen i l'Estatut o els sastres desesperats

L'acord del dia 21 de gener entre els senyors Zapatero i Mas, i la posterior euforia compartida de socialistes, convergents i, per acabar-ho d'adobar, ecosocialistes em va recordar a una obra de teatre que havia representat, jo en un més que modest paper de parroquià de taverna, titulada "El vestit nou de l'Emperador". En efecte, el conegut conte de Hans Christian Andersen, ens transporta a una societat enganyada per uns rufians sastres que s'aprofiten de la por a la vergonya d'un monarca que, juntament amb la seva Cort i el poble, no vol passar per tanoca o fill bastard davant d'una tela que només apreciaran els més intel·ligents, o en algunes versions els veritables fills de pare i mare. Zapatero i Mas són aquests sastres que canten les meravelles d'una tela-Estatut que en realitat no existeix, i una vegada més l'Emperador va nu. Els sastres enganyen i una part del poble es deixa enganyar. Tothom aclama tal meravella i clama l'avenç que suposa i la gran habilitat dels sastres, ai! menys uns nens acusats d'immadurs i de poc sentit de la política (potser perquè no els cal passar per intel·ligents o purs de sang) que diuen la veritat davant l'evidència.

ERC en aquest sentit no té perquè sumar-se a la cort d'extasiats, que en realitat només la necessiten per justificar la seva ceguesa i la seva actitud vergonyant (Si tots junts, en perfecta harmonia, aclamem qualsevol inexistència ningú és ignorant ni bastard, i ningú ha de patir la vergonya de fer veure que veu un text inexistent).

Per acabar-ho d'adobar en aquesta història hi apareixen uns bandarres que s'oposen a qualsevol actitud perquè ja ni tan sols atorguen el dret a l'Emperador a vestir-se, ni veuen res ni deixen de veure, perquè des del principi s'hi han girat de cul. Evidentment aquesta colla no té cap relació amb els nens que diuen la veritat, ja que els infants no desitjarien altre cosa que veure son rei ben vestit i no despullat. D'oposició frontal a la mera possibilitat de redactar un estatut és pot definir la posició del PP, fet que comfronta amb una Esquerra que si s'ha oposat a l'acord sociovergent és defensant l'acord quatripartit del 30 de setembre, i en favor, sempre, dels interessos del país.

Per això quan els sastres i els falsos meravellats, començant pel Miquel Iceta de la immensa xapa a la solapa i passant per la Vanguardia al servei del Gattopardo català, intenten fer forta la idea que ERC i PP defensen el mateix i es retroalimenten mútuament, posant-los en els dos extrems de la línia on se situa Zapatero&Mas Alta Costura (experts en tisora), saben que menteixen. Ni les fotos on apareix Trillo i Carod saludant-se (que en altres temps seria una mostra del tarannà dels polítics d'ERC i avui una insinuació insidiosa d'entesa republicanopopular) ni les presions polítiques i mediàtiques poden fer creure a l'opinió pública que si ERC s'oposa a l'Estatut pactat pels mestres de la tisora és pels mateixos motius que el PP i que la coincidència de vot és quelcom més que una coincidència circunstancial. Com ahir observava el mestre Albert Saez, mal camí pels que volen convèncer a ERC de les bondats de l'Estatut, perpetuar aquesta pervesa insistència en la coincidència de vot.

Sort en tenim dels qui no tenen vergonya de dir que l'Emperador va despullat!